Isaïes 6:1-8
Isaïes 6:1-8 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
L’any que va morir el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron elevat i excels, i el seu faldar om-plia el santuari. Per damunt el tron hi havia serafins; cadascun tenia sis ales: amb dues es tapaven la cara, amb dues es cobrien els peus i amb dues aletejaven. I l’un a l’altre es deien en veu alta: “Sant, Sant, Sant és el Senyor Totpoderós; tota la terra és plena de la seva glòria!” Els muntants de les llindes trontolla-ven pel ressò d’aquell crit, i el temple es va omplir de fum. I vaig dir: “Ai de mi, que estic perdut; perquè sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, i els meus ulls han vist el Rei, el Senyor Totpoderós.” Llavors va volar cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa encesa que havia agafat amb uns molls de sobre l’altar, em va tocar la boca i em digué: “Mira, quan això ha tocat els teus llavis, la teva culpa ha estat esborrada i el teu pecat queda perdonat.” Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: “Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?” I vaig contestar: “Aquí em tens, envia-m’hi a mi!”
Isaïes 6:1-8 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. Cridaven l’un a l’altre: – Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria. El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum. Jo vaig dir: – Ai de mi! Estic perdut! Jo, que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers! Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar. Em va tocar la boca i digué: – Ara que això ha tocat els teus llavis, ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat. Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: – Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?