Gènesi 18:16-33
Gènesi 18:16-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els homes es van aixecar i s’enca-minaren cap a Sodoma. Abraham els acompanyà per acomiadar-los. El Senyor es preguntava: “¿Haig d’amagar a Abraham el que penso fer, atès que ha d’esdevenir un poble gran i fort, i en ell han de ser beneïdes totes les nacions de la terra? De fet, jo m’he fixat en ell perquè mani als seus fills i als seus descendents que guardin el camí del Senyor, practicant la justícia i el dret, a fi que el Senyor faci venir sobre Abraham allò que li ha promès.” El Senyor, doncs, decidí: “Ja que el clam contra Sodoma i Gomorra és gran i el seu pecat gravíssim, baixaré a veure si el seu compor-tament és tal com denuncia el clam que m’ha arribat; i així ho sabré.” Llavors els homes se’n van anar d’allí i es van dirigir cap a Sodoma, mentre Abraham es quedava plantat davant el Senyor. Abraham s’apropà i li digué: “De debò que vols destruir el just amb el pecador? Potser hi haurà una cinquantena de justos dins la població. De debò que els vol exterminar? No perdonaries la po-blació, per consideració a la cinquan-tena de justos que hi ha? Que sigui lluny de tu un compor-tament semblant, de fer morir el just i el pecador i que l’innocent sigui tractat com el culpable. Que sigui lluny de tot això! ¿El jutge de tota la terra no farà justícia?” El Senyor respongué: “Si dins la ciutat de Sodoma hi trobo cinquanta justos, perdonaré tota la població en consideració a ells.” Abraham, però, tornà a dir: “Certament, sóc massa atrevit de parlar al meu Senyor, jo que sóc pols i cendra. Però, potser als cinquanta justos n’hi manquin cinc; ¿per aquests cinc destruiràs tota la població?” Li respongué: “Si n’hi trobo quaranta-cinc, no la destruiré.” Abraham encara va insistir: “Potser només n’hi haurà quaranta.” Li res-pongué el Senyor: “En consideració a aquests quaranta, no ho faré.” Abraham va seguir dient: “Que el meu Senyor no s’enfadi si continuo par-lant; potser només n’hi haurà trenta.” Contestà el Senyor: “No ho faré, si n’hi trobo trenta.” Abraham tornà a insistir: “Certament, sóc massa atrevit de parlar al meu Senyor. Potser només n’hi haurà vint.” Li respongué: “En consideració a aquests vint, no la destruiré.” Abraham encara hi va tornar: “Que el meu Senyor no s’enfadi si parlo ara per darrera vegada. Potser només n’hi haurà deu.” Li respongué el Senyor: “No la destruiré en consideració a aquests deu.” Després de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà; i Abraham se’n tornà a casa seva.
Gènesi 18:16-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré? Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se. Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.» Llavors el Senyor digué a Abraham: – El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré. Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell. Llavors Abraham s’acostà i digué: – ¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta? Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia? El Senyor va respondre: – Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat. Abraham va insistir: – Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra. Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ¿Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat? El Senyor li va dir: – No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos. Abraham va tornar a parlar: – Suposem que només n’hi hagués quaranta. El Senyor va respondre: – No ho faria, per consideració a aquests quaranta. Abraham va continuar: – Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo. Suposem que només n’hi hagués trenta. El Senyor respongué: – No ho faria si n’hi trobava trenta. Abraham va insistir: – Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint. El Senyor va respondre: – No la destruiria, per consideració a aquests vint. Abraham insistí novament: – Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu. El Senyor li respongué: – No la destruiria, per consideració a aquests deu. Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abraham se’n tornà al lloc on vivia.