Deuteronomi 8:11-18
Deuteronomi 8:11-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Vés en compte de no oblidar el Senyor, el teu Déu, deixant d’observar els seus manaments, les seves lleis i els seus estatuts que jo et dono avui; no sigui que, quan hagis menjat i t’hagis atipat, quan t’hagis construït bones cases i t’hi hagis establert, quan s’hagin augmentat les teves vaques i els teus ramats, i tinguis plata i or abundants, i tots els teus béns siguin molts, el teu cor se’n enorgulleixi i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha tret de la terra d’Egipte, de la casa de servitud; que t’ha conduït a través d’aquell desert gran i terrible, de serps ardents i escorpins, terra àrida, sense aigua, on ell va fer rajar-ne per a tu de la roca dura; que en el desert et va alimentar amb el mannà, desconegut pels teus avant-passats, a fi d’afligir-te i provar-te i per fer-te un gran bé més endavant, i llavors diguis en el teu cor: El meu poder i la força de les meves mans m’han procurat aquesta riquesa. Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.
Deuteronomi 8:11-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Guarda’t d’oblidar el Senyor, el teu Déu: no deixis de complir els seus manaments, les seves prescripcions i els seus decrets que avui et dono. T’alimentaràs fins a saciar-te, edificaràs cases confortables i hi viuràs, es multiplicaran els teus ramats de vaques i d’ovelles, acumularàs plata i or, i multiplicaràs tots els teus béns. Mira llavors que no s’enorgulleixi el teu cor i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. Ell t’ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d’aigua de la roca dura; en aquest mateix desert, ell t’ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T’afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir. Llavors, quan hauràs aconseguit aquesta prosperitat, no pensis dintre teu que ha estat per la teva força i pel vigor de les teves mans. Recorda que és el Senyor, el teu Déu, el qui t’haurà donat la força necessària per a aconseguir aquests béns, complint així el compromís de l’aliança que va jurar als teus pares, tal com el compleix avui.