1 Samuel 14:1-15
1 Samuel 14:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un dia, Jonatan, el fill de Saül, digué al seu escuder: “Vine, que travessarem fins al destacament que els filisteus tenen a l’altre cantó.” I no en va dir res al seu pare. Saül estava acampat a l’extrem de Guibà, sota el magraner que hi ha a Migron, i la gent que estava amb ell eren uns sis-cents homes. L’encarregat de portar l’efod era Ahià, fill d’Ahitub, germà d’Icabod, fill de Pinhàs, fill d’Elí, sacerdot del Senyor a Siló. I tots ignoraven que Jonatan havia marxat. En el congost per on Jonatan intentava passar a la guarnició dels filisteus, hi havia dues roques punxegudes, una a cada banda; a l’una li deien Bossés, i a l’altra, Senne. Una d’aquestes roques és al cantó nord, de cara a Micmàs, i l’altra al cantó sud, de cara a Gueba. Jonatan, doncs, va dir al seu escuder: “Vine, passem a la guarnició d’aquests incircumcisos. Potser el Senyor ens ajudarà, perquè per al Senyor no hi ha res que li impedeixi salvar, sigui molta o sigui poca gent.” El seu escuder li digué: “Fes tot el que et digui el cor; vés, que jo estic amb tu en allò que et proposis.” Jonatan digué: “Mira, ara passarem prop d’on són aquells homes i ens dei-xarem veure. Si ens criden: ‘Atureu-vos, que ara venim!’, ens quedarem al nostre lloc i no pujarem allà on són ells. Però si ens diuen: ‘Pugeu fins aquí’, hi pujarem. És que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.” Tots dos es van deixar veure per la guarnició filistea, i els filisteus digue-ren: “Mireu, els hebreus ja surten de les coves on s’havien amagat!” I els homes de la guarnició, dirigint-se a Jonatan i al seu escuder, van cridar: “Pugeu aquí, que us farem saber una cosa.” Llavors Jonatan digué al seu es-cuder: “Puja darrere meu, que el Senyor els posa a les mans d’Israel.” Jonatan va grimpar amb mans i peus, i el seu escuder darrere seu. Els filisteus anaven caient davant Jonatan, i darrere seu el seu escuder els rematava. En aquest primer atac que van fer, Jonatan i el seu escuder van matar una vintena d’homes en un curt espai de temps. Aleshores es va estendre el pànic pel campament, pel camp i entre tota la tro-pa; fins i tot la guarnició i les forces de pillatge van quedar aterrats. El país tre-molava i es produí un terror sobrenatural.
1 Samuel 14:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dia, Jonatan, el fill de Saül, va dir al seu escuder: – Vine, que ens infiltrarem fins a la guarnició que els filisteus tenen en aquell pas. Jonatan no va dir res al seu pare. Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes. El qui llavors portava l’efod per a consultar Déu era Ahià, fill d’Ahitub, el germà d’Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i néts d’Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s’havia adonat que Jonatan hagués sortit. A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar la guarnició filistea, hi havia dues roques, anomenades, l’una Bossés, i l’altra Senne. La primera mira al nord, de cara a Micmàs; la segona al sud, de cara a Gueba. Jonatan va dir al seu escuder: – Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs. L’escuder li va respondre: – Fes allò que el cor et digui. Endavant, que jo et seguiré. Jonatan va dir: – Mira, avançarem cap aquests homes fins que ens descobreixin. Si cridaven: “Espereu-vos, que venim!”, ens quedarem quiets i no pujarem cap a ells. Però si ens diuen: “Pugeu aquí, pugeu!”, hi pujarem, perquè vol dir que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal. Ells dos van deixar, doncs, que la guarnició filistea els descobrís. Els filisteus es digueren: – Mira, uns hebreus que han sortit dels caus on estaven amagats. Llavors van cridar a Jonatan i el seu escuder: – Pugeu aquí, que us volem dir una cosa! Jonatan digué al seu escuder: – Segueix-me, que el Senyor els posa en mans d’Israel! Jonatan es va enfilar, grimpant amb mans i peus, i l’escuder el seguia. Els filisteus queien davant de Jonatan, i l’escuder els anava rematant. Aquest va ser el primer triomf de Jonatan i el seu escuder: van matar una vintena d’enemics en un espai petit, com de mitja llaurada. Llavors el pànic s’escampà pel campament filisteu, per aquella contrada i per tot l’exèrcit. També es van esverar la guarnició i les columnes enviades a devastar el país. La terra tremolava, dominada per un terror diví.