Jeremies 1
1
Còpia de la carta que Jeremies va enviar als captius que havien de ser deportats a Babilònia pel rei dels babilonis. La va escriure per exposar-los el que Déu li havia ordenat.#x
Alerta amb els ídols#x
1Per culpa dels pecats que heu comès contra Déu, Nabucodonosor, rei dels babilonis, us deportarà al seu país. 2Quan hi haureu arribat, hi passareu molts anys, el temps que duren set generacions;#x però després us en faré sortir sans i estalvis.
3A Babilònia veureu com són passejats a coll#x déus de fusta xapada de plata i or i que inspiren gran respecte als pagans. 4Alerta, doncs, a no assemblar-vos també vosaltres als estrangers! Que no se us encomani aquest respecte 5quan veureu, al davant i al darrere d’aquells déus, la gentada que els adora. Al contrari, vosaltres digueu dins vostre: «A tu sol, Senyor, hem d’adorar!» 6El meu àngel#x us acompanya, ell vetlla sobre vosaltres.
Els ídols són tan sols aparença
7Un artista ha cisellat la llengua d’aquests déus xapats de plata i or, però que són pura aparença, incapaços de parlar. 8Com si fos per a una noia presumida, agafen or 9i en fan corones per posar-les al cap dels seus déus. De vegades, els sacerdots arrenquen la plata i l’or d’aquests déus per al seu ús particular, 10i fins arriben a fer-ne part a les prostitutes del temple.#x Aquests déus de fusta, xapada d’or o de plata, són vestits vistosament com si fossin persones; 11però ells no es poden escapar del rovell ni de l’arna.#x Per més que portin vestits de porpra, 12cal eixugar-los la cara de la polseguera, perquè n’arrepleguen molta en el temple! 13Alguns duen a la mà una vara com la del governador del país, però no poden fer morir el qui els ha injuriat. 14N’hi ha que tenen a la mà un punyal o una destral, però són incapaços de defensar-se dels soldats o dels lladres. És evident que no són déus. Per tant, no els heu de respectar!#x
15Els déus que els pagans instal·len en els seus temples són tan inútils com la terrissa esmicolada, 16i tenen els ulls plens de la pols que aixequen els peus dels visitants. 17És sabut que, quan algú ha comès un crim de lesa majestat, el tanquen ben tancat com a condemnat a mort. Doncs bé, els seus sacerdots fan igual: perquè els lladres no saquegin els déus, protegeixen els temples d’aquests amb portes, panys i forrellats, 18i encenen més llums que els que ells mateixos necessiten, però els seus déus no en poden veure ni un de sol. 19Aquests déus són com una biga del temple: «Té el cor corcat», diuen. Els corcs els roseguen i en roseguen també els vestits, però ells ni se n’adonen! 20Tenen la cara ennegrida del fum del temple. 21Sobre el seu cap i el seu cos, hi volen rats-penats, orenetes i altres ocells. Fins els gats, hi pugen! 22Veieu com no són déus? Per tant, no els respecteu!
23L’or que els recobreix per a embellir-los no brillarà pas si no el neteja ningú. Si ni tan sols sentien res quan els fonien al gresol! 24Els han comprat a bon preu, i això que no tenen ni vida!#x 25Com que no tenen peus, han de ser passejats a coll. Així demostren a la gent que no valen res. Als seus adoradors els cau la cara de vergonya, 26perquè aquells déus no es poden aixecar si mai cauen a terra. Quan els poses drets, no es poden moure per ells mateixos; si els ajups, no es poden redreçar: els presenten ofrenes com n’ofereixen als difunts.#x 27La carn que els és sacrificada, els sacerdots la venen en profit propi. I les dones, en comptes de donar-la als pobres o als malalts, en salen una part per conservar-la. 28Fins la dona que té la regla o la que acaba d’infantar#x toquen aquella carn sacrificada. Per tant, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
Ni el nom de déus no mereixen
29¿Com poden ser anomenats «déus» si són déus de fusta xapada de plata i d’or, i amb dones que els serveixen?#x 30Els sacerdots s’estan#x en els seus temples amb els vestits esquinçats, amb el cap i la barba rapats i amb la testa descoberta;#x 31udolen i bramen davant els seus déus com ho farien en un àpat funerari. 32I arriben a despullar-los per vestir la dona i els fills. 33Tant si els tractes bé com malament, no s’hi poden tornar. No poden entronitzar cap rei ni destronar-lo.#x 34Tampoc no poden donar riqueses ni diners. Si algú no compleix el vot que els ha fet, no perilla que l’hi reclamin; 35no salvaran un home de la mort ni alliberaran el dèbil de les urpes dels més forts. 36Mai no tornaran la vista a un cec ni trauran ningú de cap desgràcia, 37incapaços com són de compadir-se d’una viuda o de fer cap bé a l’orfe.#x 38Aquests déus de fusta xapada de plata i or s’assemblen a les roques de les muntanyes. Als seus adoradors els caurà la cara de vergonya. 39¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
La follia d’adorar ídols
40Els mateixos caldeus contribueixen a fer-los quedar malament. En efecte, quan veuen un sord-mut de naixement, el presenten a Bel,#x com si Bel fos capaç de sentir-hi, i li demanen que doni la veu a aquell mut. 41Però ni els mateixos caldeus no són capaços d’abandonar uns déus que no senten ni veuen res!#x 42Les dones, pel seu cantó, s’asseuen pels camins lligades amb cordills i cremant segó.#x 43Quan algun vianant se n’emporta alguna per jeure-hi, ella es mofa de la veïna que no ha estat sol·licitada ni ha merescut que algú li trenqués el cordill. 44Tot el que té relació amb aquests déus és mentida. ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
45Són obra de fusters i d’argenters,#x no seran res més que allò que els artistes volen que siguin. 46Si els mateixos que els han afaiçonat no viuran gaire temps, 47¿com podran ser déus allò que ells han fabricat? De fet, aquests homes deixen una herència buida i vergonyosa.
48Quan la guerra o una calamitat amenaça aquests déus, els sacerdots bar-rinen com trobaran un lloc on amagar-se juntament amb ells. 49Aquests déus no poden salvar-se ells mateixos de la guerra o de les calamitats. ¿Com no adonar-se, doncs, que no són déus? 50Són fusta xapada de plata i or, i aviat es veurà que són déus falsos. Els pobles i els reis hauran d’adonar-se’n clarament: no són pas déus sinó obra de mans humanes, no fan res de diví. 51Qui pot, doncs, ignorar que no són déus?
52Són del tot incapaços d’entronitzar cap rei enlloc, o de donar la pluja als homes,#x 53no resoldran cap plet de ningú ni alliberaran cap víctima de la injustícia:#x 54poden tant com les gralles que volen entre cel i terra! Si un llamp cau al temple d’aquests déus de fusta xapada de plata i or, els sacerdots fugiran a corre-cuita, però els déus es cremaran com l’embigat del sostre. 55Si un rei al capdavant de l’enemic els ataca, no li podran pas resistir. 56¿Com, doncs, es pot admetre o creure que són déus?
Els ídols no serveixen de res
Aquests déus de fusta xapada de plata i or no són bons per a salvar-se de lladres o bandolers. 57Aquests se n’apoderen, els arrenquen l’or, la plata i els vestits que els cobrien, i s’escapen. Però ells no són capaços ni d’ajudar-se a si mateixos. 58Un rei tot cofoi de la seva valentia, o un estri que fa servei al seu amo, o la porta d’una casa que guarda el que hi ha a dintre, o la columna de fusta d’un palau, tot val més que no pas els falsos déus. 59El sol, la lluna i les estrelles que fan llum compleixen la seva missió amb docilitat; 60igualment tothom pot veure el fulgor esclatant del llampec; també el vent bufa pertot arreu; 61els núvols, quan Déu els dóna l’ordre de posar-se en marxa per tota la terra, la compleixen a l’instant; 62el llamp compleix el seu encàrrec quan és enviat des de dalt a consumir boscos i muntanyes. Però aquests déus no s’assemblen gens ni a la forma ni a la potència d’aquests elements. 63Per tant, res de pensar o proclamar que són déus uns que són incapaços d’emetre un judici o de fer cap bé als homes! 64Per consegüent, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
65Ells no poden maleir els reis ni beneir-los. 66No poden fer desaparèixer cap senyal en el cel, no poden brillar com el sol o il·luminar com la lluna. 67Fins les bèsties salvatges són superiors als déus, perquè poden valer-se per si mateixes i amagar-se al seu catau. 68No es veu per enlloc que siguin déus! Per tant, no els heu de respectar!
69Aquests déus de fusta xapada de plata i or són com els espantalls#x d’un cogombrar: no espanten ningú. 70Són talment un arç de l’hort on es posen ocells de tota mena, o com un cadàver abandonat dins la foscor del sepulcre. 71Mirant la seva porpra i les robes#x arnades, comprendreu que no són déus. I a la fi, devorats pels corcs, seran la vergonya del país. 72Per això, un home sense ídols i fidel a Déu val més que no pas aquests déus. Mai no farà el ridícul com ells!
S'ha seleccionat:
Jeremies 1: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso