Salms 77:5-15

Ell aparta la son dels meus ulls, i em torbo tant, que ni goso parlar. Penso en les èpoques llunyanes, recordo els temps antics; de nit rumio dintre meu, reflexiono i em pregunto a mi mateix: «¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? ¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos, s’ha desdit de la seva paraula? ¿Pot oblidar-se Déu de compadir, l’enuig pot tancar-li les entranyes?» Pausa I exclamo: «És per això que sofreixo: la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.» Recordo de nou les gestes del Senyor, tinc presents els prodigis d’altre temps. Repasso dintre meu les teves obres i penso en les teves proeses. Déu meu, és sant el teu obrar; quin déu és gran com ho és el nostre? Tu, el Déu que obra maravelles, revelaves als pobles el teu poder.