Salms 77:1-10

Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti. Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol. Quan em recordo de Déu, sospiro, em sento defallir sempre que hi penso. Pausa Ell aparta la son dels meus ulls, i em torbo tant, que ni goso parlar. Penso en les èpoques llunyanes, recordo els temps antics; de nit rumio dintre meu, reflexiono i em pregunto a mi mateix: «¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? ¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos, s’ha desdit de la seva paraula? ¿Pot oblidar-se Déu de compadir, l’enuig pot tancar-li les entranyes?» Pausa