Salms 35
BCI
35
Acusa, Senyor, els qui m’acusen#x
1Del recull de David.
Acusa, Senyor, els qui m’acusen,
combat contra els qui em combaten;
2pren l’escut i el broquer,
aixeca’t, vine a ajudar-me.
3Branda la llança,
barra el pas als qui em persegueixen.
Senyor, digues al meu cor:
«Jo sóc el qui et salva.»
4Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen prendre’m la vida.
Que se’n tornin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.#x
5Que siguin com la palla a mercè del vent#x
i que els encalci l’àngel del Senyor.#x
6Que trobin fosc i relliscós el camí#x
i que l’àngel del Senyor els persegueixi.
7No tenien motiu#x per a posar-me paranys,
no tenien motiu per a cavar-me una fossa.
8Que es trobin tot d’una en el desastre,#x
que els atrapin els paranys que em posaven
i caiguin dins els clots que han obert.#x
9I jo celebraré el Senyor,
m’alegraré perquè ell em salva.
10Proclamaré amb totes les forces:#x
«Qui és com tu, Senyor?#x
Defenses el pobre contra el poderós,
el pobre desvalgut contra aquell qui l’espolia.»
11Es presenten testimonis maliciosos,#x
m’interroguen sobre coses que ignoro;
12em tornen mal per bé,#x
tothom m’abandona.#x
13Quan ells estaven malalts,
jo em vestia de sac en senyal de dol,
m’afligia i dejunava,
no deixava de pregar;#x
14arreu anava trist i abatut,#x
com si es tractés d’un germà o d’un amic,
com si plorés la pròpia mare.
15Però ells, quan m’han vist caure,
se n’han alegrat, s’han reunit contra mi,
m’han fet mal#x d’amagat,
no paren de destrossar-me;
16es mofen de mi, em cobreixen de sarcasmes,
estrenyen les dents contra meu.#x
17Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho?
Defensa la meva vida de la seva violència,
defensa dels lleons l’únic bé que posseeixo.
18Et donaré gràcies enmig de l’assemblea,#x
davant de tot el poble et lloaré.
19Que no puguin alegrar-se
els qui em volen mal sense motiu;#x
que no es facin l’ullet entre ells#x
els qui m’odien perquè sí.
20Ells no parlen de pau:
rumien com enganyar la gent senzilla del país;#x
21i s’omplen la boca dient satisfets:
«Els nostres ulls han vist el que volien.»
22Ho has vist, Senyor, no callis,
no t’allunyis de mi, Senyor.
23Desperta’t, desvetlla’t,
fes-me justícia.
Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!#x
24Fes-me justícia, dicta sentència:
Senyor, Déu meu, que no es riguin de mi!
25Que no puguin pensar en el seu cor:
«Això és el que anhelàvem.»#x
Que no puguin dir-se: «L’hem engolit.»
26Que quedin defraudats i avergonyits
els qui s’alegraven de la meva desgràcia.
Que siguin coberts de vergonya i confusió
els qui s’enorgullien contra mi.
27Que s’alegrin i exultin
els qui volien el meu triomf,
i diguin sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»
28Anunciaré la teva justícia,#x
tot el dia et lloaré.

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

Més informació sobre Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional