Proverbis 8

8
Pregó de la Saviesa
1¿No sentiu com crida la Saviesa,
com aixeca la veu la intel·ligència?
2Dalt les altures, dominant la ruta,
a la cruïlla dels camins, es planta;
3vora les portes d’accés a la ciutat,
a les seves entrades, proclama:#x
4«Us crido a tots vosaltres,
la meva veu s’adreça a tothom.
5Inexperts, adquiriu sagacitat;
adquiriu seny, els qui sou insensats.
6Escolteu, que el meu parlar és franc#x
i sincera la meva paraula:
7assaboreixo la veritat,
i la maldat em fa fàstic.
8No dic sinó paraules honestes:
no amaguen res de pèrfid ni de fals;
9les troba clares qui les vol comprendre,
qui posseeix el coneixement#x les troba justes.
10Accepteu la meva formació, i no pas plata,
el coneixement abans que l’or més preciós,
11perquè la saviesa val més que els corals,
cap pedra preciosa no s’hi pot comparar.#x
12»Jo, la Saviesa,#x visc amb la sagacitat,
conec la perspicàcia.
13Qui venera el Senyor#x odia el mal.
Orgull, arrogància, mal comportament
i falsedat, són coses que detesto.
14Jo aconsello amb competència,
posseeixo intel·ligència i força.
15Gràcies a mi els reis regnen
i els sobirans promulguen lleis justes;
16gràcies a mi governen els governants
i els magistrats jutgen amb justícia.#x
17Jo estimo els qui m’estimen;#x
els qui per mi es deleixen, em troben.
18Porto amb mi la riquesa i la glòria,
fortuna sòlida i prosperitat;
19el meu fruit és millor que l’or més fi,#x
sóc més profitosa que la plata de llei;
20jo camino amb qui practica la justícia,
amb qui segueix camins dreturers.
21Procuro patrimoni als qui m’estimen,
els omplo de tresors.
22»El Senyor em posseïa#x al començament,#x
abans de les seves obres, des de sempre.
23Em va formar a l’inici del temps,
des de l’origen, des del primer moment de la terra.#x
24Em va infantar#x quan els oceans no existien
ni brollaven les fonts d’aigua viva.
25Abans que s’assentessin les muntanyes,
abans dels turons, ja m’havia infantat,
26quan encara no havia fet l’amplària de la terra,
el primer grapat de fang dels continents.
27Jo hi era quan desplegava la volta del cel
i marcava un horitzó a l’oceà;#x
28quan a dalt penjava els núvols
i contenia les aigües abismals;#x
29quan imposava un límit a la mar
que les aigües no han de traspassar,
i quan senyalava els fonaments de la terra.
30Jo era al seu costat com un mestre d’obres#x
i feia les seves delícies cada dia,
jugant davant d’ell sense parar.
31Jugava per la terra que ell havia creat,
i m’era deliciosa la companyia dels homes.#x
32»Escolteu-me, doncs, fills:
feliços els qui segueixen els meus camins!
33Accepteu de formar-vos i posareu seny;
no ho refuséssiu pas.
34Feliç l’home que m’escolta,
que vetlla cada dia al meu portal
vigilant el llindar de casa meva!
35Qui em troba, troba la vida,
i el Senyor li concedeix el seu favor,
36però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix.
Els qui m’odien, estimen la mort.»#x

S'ha seleccionat:

Proverbis 8: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió

YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa