Mateu 3:1-17

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: – Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir: – Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga. Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s’hi oposava, dient: – Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi! Jesús li respongué: – Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. I una veu digué des del cel: – Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.