Mateu 27
27
Jesús, conduït davant de Pilat
(Mc 15,1; Lc 23,1; Jn 18,28)
1Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús.#x 2I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.#x
Mort de Judes#x
3Aleshores Judes, el qui l’havia traït,#x quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables,#x 4i els digué:
– He pecat entregant a la mort sang innocent.#x
Però ells li contestaren:
– I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
5Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.#x
6Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
– No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.#x
7Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. 9Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:#x Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites#x havien avaluat, 10i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.#x
Jesús, interrogat per Pilat
(Mc 15,2-5; Lc 23,3-5; Jn 18,33-38)
11Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
– ¿Tu ets el rei dels jueus?#x
Jesús li respongué:
– Tu ho dius.#x
12Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.#x
13Aleshores Pilat li diu:
– ¿No sents quants testimonis presenten contra tu?#x
14Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació,#x i el governador n’estava tot sorprès.
Jesús, condemnat a mort
(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)
15Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs.#x 17Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
18Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:
– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.#x
20Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21El governador els preguntà:
– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
– Barrabàs!
22Pilat els diu:
– I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
– Que el crucifiquin!#x
23Ell replicà:
– Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
– Que el crucifiquin!
24Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
– Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.#x
25Tot el poble respongué:
– Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!#x
26Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús,#x el va entregar perquè fos crucificat.
Burles dels soldats
(Mc 15,16-20; Jn 19,2-3)
27Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori#x i reuniren al seu voltant tota la cohort.#x 28El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata#x 29i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya.#x S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
– Salve, rei dels jueus!#x
30Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
31Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Crucifixió de Jesús
(Mc 15,21-32; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)
32Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó,#x i l’obligaren a portar la creu de Jesús. 33Arribats en un indret anomenat Gòlgota#x –que vol dir «lloc de la Calavera»–, 34li donaren a beure vi barrejat amb fel;#x ell el va tastar, però no en volgué beure.
35Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus.#x 36I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
37Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»#x
38Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.#x 39Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa#x 40i dient:
– Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies,#x salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu,#x i baixa de la creu!
41Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables,#x tot dient:
42– Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar.#x És rei d’Israel:#x que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!#x
44Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.
Mort de Jesús
(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)
45Des del migdia fins a les tres de la tarda#x es va estendre una foscor per tota la terra.#x 46I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
– Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»#x
47En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
– Aquest crida Elies.#x
48De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre,#x la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. 49Els altres deien:
– Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.#x
51Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix,#x la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;#x 53sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.#x
54El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
– És veritat: aquest era Fill de Déu.#x
55També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.#x
Sepultura de Jesús
(Mc 15,42-47; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)
57Arribat el capvespre,#x vingué un home ric d’Arimatea,#x que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. 59Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar 60i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. 61També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.#x
La guàrdia al sepulcre
62El dissabte, l’endemà del dia de la preparació,#x els grans sacerdots i els fariseus#x es reuniren i anaren a trobar Pilat 63per dir-li:
– Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”#x 64Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
65Pilat els digué:
– Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
66Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.#x
S'ha seleccionat:
Mateu 27: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso