Mateu 17
17
Transfiguració de Jesús
(Mc 9,2-13; Lc 9,28-36)
1Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,#x i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta.#x 2Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies,#x que conversaven amb Jesús. 4Pere digué a Jesús:
– Senyor, és bo que estiguem aquí dalt.#x Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.#x
5Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós,#x i una veu digué des del núvol:
– Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut;#x escolteu-lo.#x
6Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
– Aixequeu-vos, no tingueu por.#x
8Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
– No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.#x
10Després els deixebles preguntaren a Jesús:
– Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?#x
11Jesús els respongué:
– És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. 12Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat.#x Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans.#x
13Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
Guarició d’un noi endimoniat
(Mc 9,14-29; Lc 9,37-43a)
14Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell 15i li digué:
– Senyor,#x tingues pietat del meu fill, que és epilèptic#x i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. 16L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.#x
17Jesús digué:
– Generació descreguda i esgarriada!#x Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
18Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.
19Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
– Per què nosaltres no l’hem pogut treure?
20Ell els respongué:
– Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria.#x Res no us seria impossible. (21) #x
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
(Mc 9,30-32; Lc 9,43b-45)
22Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
– El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, 23i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.#x
I els deixebles es van entristir molt.#x
El tribut del temple#x
24Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple#x anaren a trobar Pere i li preguntaren:
– ¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
25Pere respongué:
– És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa,#x Jesús s’avançà a preguntar-li:
– Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
26Pere li respon:
– Dels estranys.
Jesús li diu:
– Per tant, els fills no hi estan obligats.#x 27Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar:#x dóna’ls-la per mi i per tu.
S'ha seleccionat:
Mateu 17: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso