Lluc 22:54-62

El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir: – Aquest home també hi anava, amb ell. Pere ho negà: – No, dona; no el conec de res. Poc després, un altre el va veure i digué: – Tu també ets d’ells. Pere contestà: – No, home; no ho sóc pas. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: – És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu! Però Pere va replicar: – No, home; no sé de què parles. A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.