Joan 18
18
Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)
Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-53)
1Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles.#x 2Judes, el qui el traïa,#x coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.#x 3Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans#x i alguns guardes#x que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4Jesús, que sabia tot el que li havia de passar,#x surt fora i els pregunta:
– Qui busqueu?
5Li respongueren:
– Jesús de Natzaret.
Els diu:
– Sóc jo.#x
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7Jesús tornà a preguntar-los:
– Qui busqueu?
Li digueren:
– Jesús de Natzaret.
8Ell respongué:
– Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.
9S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.»#x
10Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava#x i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11Jesús digué a Pere:
– Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?#x
Jesús davant d’Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere
(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)
12Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava#x i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13i el dugueren primer a casa d’Annàs,#x que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any.#x 14Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.»#x
15Simó Pere i un altre deixeble#x seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot.#x 16Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
– ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?
Ell respongué:
– No, no ho sóc pas.
18Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets, escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells.
19Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20Jesús li contestà:
– Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. 21Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
22Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
– ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?#x
23Jesús li respongué:
– Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
24Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.#x
25Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren:
– ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
Ell ho negà:
– No, no ho sóc pas.
26Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella,#x li digué:
– ¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell?
27Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà.#x
Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Lc 23,1-5)
28Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori.#x Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual.#x 29Per això Pilat#x sortí a trobar-los fora del pretori#x i digué:
– Quina acusació porteu contra aquest home?
30Ells li contestaren:
– Si aquest no fos un criminal,#x no te l’hauríem entregat.
31Pilat els replicà:
– Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
– A nosaltres no ens és permès d’executar ningú.#x
32Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.#x
33Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
– ¿Tu ets el rei dels jueus?#x
34Jesús contestà:
– ¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?
35Pilat replicà:
– Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?
36Jesús contestà:
– La meva reialesa no és d’aquest món.#x Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
37Pilat li digué:
– Per tant, tu ets rei?
Jesús respongué:
– Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat.#x Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.#x
38Li diu Pilat:
– I què és la veritat?
Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-31; Mc 15,6-20; Lc 23,13-25)
Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus,#x i els digué:
– Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 39Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?#x
40Ells van contestar cridant:
– Aquest, no! Volem Barrabàs!
Barrabàs era un bandoler.#x
S'ha seleccionat:
Joan 18: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso