2 Reis 6:24-33

En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria. La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura de guixes en costava cinc. Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar: – Auxili, rei, senyor meu! Ell respongué: – Si el Senyor no t’auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l’era o del cup? El rei va afegir: – Què et passa? Ella va respondre: – Aquesta dona m’havia dit: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.” Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L’endemà li vaig dir: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem”, però ella el va amagar. Quan el rei va sentir les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits. Com que era dalt la muralla fent la ronda, el poble va veure que, sota els vestits, a flor de pell, el rei anava vestit amb roba de sac. El rei va dir: – Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles! Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians: – ¿Us heu adonat que aquest fill d’assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d’ell ja se senten les passes del seu amo. Encara els parlava, que el rei ja baixava cap a ell. I li va dir: – Tot aquest mal ve del Senyor. Què més puc esperar d’ell?