2 Reis 4:38-44

Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent: – Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup. Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren: – Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu! I no en podien menjar. Eliseu va ordenar: – Porteu farina. En va tirar a l’olla i digué: – Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils. A l’olla ja no hi havia res dolent. Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent: – Dóna-ho a la gent i que en mengin. Ell va respondre: – Com vols que reparteixi això entre cent persones? Eliseu va insistir: – Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.” El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.