2 Reis 4:1-7

La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: – El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. Eliseu li va respondre: – Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa. Ella li va dir: – Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli. Eliseu li digué: – Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes. Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills: – Porta’m una altra gerra. Ell li va respondre: – No en queda cap més. I l’oli parà de rajar. Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, i aquest li va dir: – Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.