2 Reis 2:1-18

Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. Elies va dir a Eliseu: – Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren: – ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: – Ja ho sé. Calleu. Elies li va dir: – Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó. Ell va respondre: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van arribar a Jericó. Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren: – ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: – Ja ho sé. Calleu. Elies li va dir: – Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà. Ell va respondre: – Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van continuar caminant tots dos. Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. Després de travessar, Elies digué a Eliseu: – Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat. Eliseu respongué: – Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu. Ell replicà: – Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així. Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava: – Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos. Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: – On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar: – L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. Després li digueren: – Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. Ell respongué: – No hi envieu ningú. Però tant el van importunar que finalment hi va accedir: – Envieu-los-hi! Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué: – ¿No us ho deia, que no hi anéssiu?