1 Pere Introducció
Introducció
La Primera carta de Pere és un testimoni de les dificultats que havien de patir els cristians dels primers temps en un ambient que no els era gaire favorable, però sobretot mostra la força que surt de l’esperança que ve del Crist a l’hora de superar qualsevol adversitat i donar raó de la pròpia fe.
Autor i destinataris
Hi ha dues hipòtesis sobre l’autor i la data de composició de la Primera carta de Pere. Segons l’una, l’autor seria l’apòstol Pere, el qual hauria dictat la carta a Silvà o li n’hauria indicat els continguts principals (5,12). En aquest cas, l’escrit seria anterior a l’any 64, data probable del martiri de Pere a Roma. L’altra hipòtesi proposa com a autor de la carta un membre del «cercle petrí» (del qual formarien part, entre altres, Silvà i Marc) lligat a Roma i a la figura de Pere, però amb contactes amb algunes comunitats de l’Àsia Menor. Aquest «cercle» provindria del judaisme (això explicaria el coneixement profund de l’Antic Testament i de la resta de literatura jueva que trobem en la carta, així com dels mètodes jueus d’interpretació), però estaria molt arrelat en el món hel·lenístic (les citacions de l’Antic Testament són tretes de l’antiga versió grega, i el grec emprat en la carta és força bo). Segons aquesta segona hipòtesi, la carta hauria estat escrita entre els anys 70 i 80.
La Primera carta de Pere sembla adreçar-se a diverses comunitats, que viuen força isolades les unes de les altres en ciutats i poblacions no gaire grans, situades en zones fortament rurals, i que es troben escampades per un territori molt extens. Els destinataris, provinents majoritàriament del paganisme i creients en Jesucrist des de fa poc temps, són gent de classes populars, sobretot pagesos i ramaders; n’hi ha que són esclaus domèstics, i altres, tot i ser jurídicament lliures, viuen de fet privats de llibertat perquè estan sota un règim econòmic que els obliga a un treball dur en grans explotacions agrícoles.
Els cristians als quals s’adreça la carta s’agrupen en «fraternitats», a l’estil de les nombroses associacions que en aquella època hi havia escampades per l’Àsia Menor i per tot l’imperi, no reconegudes per la llei però en aquell moment tolerades per les autoritats romanes. L’entrada a la «fraternitat» es fa a través del baptisme, que integra responsablement cada nou membre a la comunitat, per bé que hi ha uns «ancians» que hi exerceixen una funció de direcció i presidència. Aquestes fraternitats pateixen l’aïllament social en un ambient hostil. Els qui en formen part reben el nom de «cristians» i, amb aquest nom, han de sofrir el rebuig i la calúmnia.
Contingut de la carta
No és fàcil de distingir en la Primera carta de Pere una estructura ben definida. Després de la salutació i d’una acció de gràcies a Déu, semblant a les que hi ha en altres cartes del Nou Testament (1,1-12), comença una primera part (1,13-2,10) en què es recorda als cristians la crida que han rebut a la santedat i on són convidats a abandonar definitivament la seva antiga manera de viure. En una nova secció (2,11-4,11), l’autor va repassant els diversos aspectes de la vida cristiana i les diverses situacions en què es troben els creients, per exhortar tothom a comportar-se tal com demana la pròpia condició. Finalment, l’escrit conté una sèrie d’exhortacions referides al moment present (4,12-5,11) que els destinataris han de tenir particularment en compte. La carta acaba amb una breu salutació (5,12-14).
Davant la situació en què es troben els destinataris de la Primera carta de Pere, l’autor proposa de fonamentar-se en la vida i el misteri de Jesucrist. Als ulls de la gent, els cristians són forasters i estrangers, però davant de Déu són el seu poble, una nació santa. Viuen pobrament i escampats, però de fet tenen una heretat ferma i incorruptible. Són marginats de la societat, però han estat escollits per Déu des de sempre. Són esclaus o han de viure com si ho fossin, però saben que han estat alliberats de la manera absurda de viure que abans tenien. Quan els tracten de cristians i els menyspreen, s’ho han de prendre com un elogi si és cert que viuen com el Crist. És a ell, el Crist, a qui han de tenir per model enmig de les proves i sofriments que ara passen. Ell és el fonament sòlid de la comunitat que edifiquen entre tots.
L’autor de la carta proposa la resistència activa, que es fonamenta en l’esperança i en el testimoni, i que comporta la cohesió i la unitat de cara endins i l’obertura i el diàleg de cara enfora. L’esperança és un do de Déu, que posa els creients en camí cap a la possessió en plenitud de la salvació portada per Jesucrist, i que els permet de lluitar amb alegria enmig de les proves. D’altra banda, el creient, en un món que li pregunta contínuament per la seva esperança, ha de saber donar-ne raó, suaument i amb respecte, tant de paraula com d’obra. El testimoni dels cristians en la manera de comportar-se en la vida social, el tracte de les dones creients envers els seus marits pagans o dels esclaus envers els seus amos, tot plegat obrirà a d’altres l’entrada a la «fraternitat», dins la qual l’amor intens, l’hospitalitat i el servei fan possible que la fe sigui mantinguda i obtingui la recompensa de la glòria.
S'ha seleccionat:
1 Pere Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso