SALMS 77:1-10

Alço a Déu la meva veu i cla-mo, m’adreço a Déu i ell m’escoltarà. En moments de tribulació busco el Senyor, a la nit no descansa la meva mà estesa, la meva ànima no vol ser consolada. Evoco Déu i m’estremeixo, medito i el meu esperit es desani-ma. ( Pausa ) No em deixes aclucar els ulls, estic consternat i no puc parlar; repasso els temps d’antany, els anys llunyans, recordo les meves cançons nocturnes, medito, i em pregunto interiorment: ¿És que el Senyor ens rebutjarà perpètuament i ja no ens serà mai més favorable? ¿S’ha esgotat totalment la seva clemència, ha caducat la promesa per a tots els temps? ¿És que s’ha oblidat Déu de com-padir-se, o ha tancat d’indignació la seva misericòrdia? ( Pausa ) Jo dic: “Això és el que em dol: que la dreta de l’Altíssim hagi can-viat.”