Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.
Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.
Pels seus fruits els coneixereu. ¿És que es cullen raïms dels cards o figues de les bardisses?
Tots els arbres bons donen bons fruits, però els arbres bords els donen dolents.
Un arbre bo no pot donar fruits do-lents, i un arbre bord no pot donar fruits bons.
Tot arbre que no dóna fruit, és tallat i llençat al foc.
Així és que, pels seus fruits els co-neixereu.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?
Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.
Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca.
En canvi, tot aquell qui escolta les meves paraules i no les practica, s’as-sembla a un home forassenyat que va edificar la seva casa damunt la sorra.
Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, que s’esfondrà, i la seva ruïna fou total.”
Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, la multitud va quedar impres-sionada pel seu ensenyament,
perquè els ensenyava com qui té autoritat i no com els mestres de la Llei.