MATEU 5
5
El sermó de la muntanya.
(5-7)
Les benaurances
(Lc 6,20-23)
1Veient l’aglomeració, va pujar a la muntanya. S’assegué i se li van apropar els deixebles.
2I prenent la paraula els instruïa així:
3“Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel.
4Feliços els afligits, perquè seran con-solats.
5Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
6Feliços els qui tenen fam i set de jus-tícia, perquè seran sadollats.
7Feliços els compassius, perquè seran compadits.
8Feliços els nets de cor, perquè aquests veuran Déu.
9Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
10Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.
11Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.
12Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
Sal i llum
(Mc 9,50 Lc 14,34-35)
13“Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.
14Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.
15Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.
16Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Sobre la Llei
17“No us penseu pas que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a completar.
18Perquè us asseguro que, mentre perdurin el cel i la terra, no passarà ni una «i» ni tan sols un punt de la Llei, que tot no s’hagi complert.
19Per tant, aquell qui infringeixi un d’aquests manaments més petits, i en-senyi la gent a fer el mateix, serà con-siderat el més petit en el Regne del Cel; en canvi, aquell qui els observi i els ensenyi serà considerat gran en el Regne del Cel.
20Perquè us dic que si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i la dels fariseus, no entrareu pas al Regne del Cel.
Sobre la ira
21“Heu après que es va dir als avant-passats: No mataràs, i aquell qui mati serà sotmès a judici.
22Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.
23Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,
24deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
25Afanya’t per arribar a un acord amb el teu adversari mentre feu camí, no sigui cas que l’adversari et lliuri al jutge, i el jutge a l’agutzil, i et tanquin a la presó.
26T’asseguro que no en sortiràs fins que no hagis pagat l’últim cèntim.
Sobre l’adulteri
27“Sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
28Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
29I si el teu ull dret t’és causa de pecat, arrenca-te’l i llença’l lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.
30I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern.
Sobre el divorci
(Mt 19,9 Mc 10,11-12 Lc 16,18)
31“També es va dir: Qui repudia la seva muller, que li doni acta de divorci.
32Però jo us dic: Tot aquell qui repudia la seva muller, fora del cas de fornicació, la indueix a cometre adulteri; i si algú es casa amb la repudiada, comet adulteri.
Sobre el jurament
33“També heu après el que es va dir als avantpassats: No juraràs en fals, sinó que compliràs al Senyor les teves prometences.
34Però jo us dic: No jureu de cap manera: ni pel cel, perquè és el setial de Déu,
35ni per la terra, perquè és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei.
36No juris tampoc pel teu cap, perquè no en pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell.
37Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne.
Sobre la venjança
(Lc 6,29-30)
38“Sabeu el que es va dir: Ull per ull i dent per dent.
39Però jo us dic: No us oposeu al do-lent. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra;
40al qui et vulgui posar plet per pren-dre’t la túnica, dóna-li també el mantell;
41al qui et fa caminar una milla, fes-ne dues amb ell.
42Dóna a qui et demana, i no giris l’esquena a qui et vol manllevar.
Amor als enemics
(Lc 6,27-28. 32-36)
43“Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i avorriràs el teu enemic.
44Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen,
45i així sereu fills del vostre Pare ce-lestial, que fa sortir el seu sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.
46Perquè, si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els recaptadors?
47I si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
48Vosaltres, doncs, sigueu perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte.
S'ha seleccionat:
MATEU 5: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya