Romans 4
4
L’exemple d’Abraham
1I què direm, doncs, d’Abraham,#x el pare del nostre llinatge?#x 2Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu.#x 3En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia.#x 4Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute;#x 5mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. 6També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: 7Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! 8Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat!#x
9Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia.#x 10Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís. 11Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se.#x I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia, 12i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.
13Abraham i la seva descendència#x no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei,#x sinó en virtut de la justícia que s’obté per la fe. 14De fet, si els hereus ho fossin en virtut de la Llei, la fe no seria res, i la promesa quedaria anul·lada; 15perquè la Llei provoca la indignació divina mentre que, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió.#x 16Així, doncs, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. D’aquesta manera la promesa és vàlida per a tota la descendència, no tan sols per als qui viuen sota la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d’Abraham,#x que és pare de tots nosaltres, 17tal com diu l’Escriptura: T’he fet pare d’una multitud de pobles;#x i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l’existència allò que no existia.#x 18Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d’una multitud de pobles, d’acord amb el que diu l’Escriptura: Així serà la teva descendència.#x 19Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara.#x 20Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que fou enfortit per la fe i donà glòria a Déu. 21Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. 22Per això també hi ha escrit: Li ho comptà com a justícia.#x 23I si es va escriure li ho comptà, no va ser tan sols per a ell, 24sinó també per a nosaltres,#x a qui Déu tindrá en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre,#x 25que fou entregat per perdonar-nos els pecats#x i ressuscitat per fer-nos justos.#x
Currently Selected:
Romans 4: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso