Lluc 20
20
L’autoritat de Jesús
(Mt 21,23-27; Mc 11,27-33)
1Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple#x i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables#x 2i li preguntaren:
– Digues-nos amb quina autoritat fas tot això.#x Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
3Ell els replicà:
– Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: 4el baptisme de Joan, ¿venia de Déu#x o dels homes?
5Ells discutien i es deien:
– Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”#x 6Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.#x
7Per això van respondre que no ho sabien.
8Llavors Jesús els digué:
– Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.#x
Paràbola dels vinyaters homicides
(Mt 21,33-46; Mc 12,1-12)
9I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
– Un home va plantar una vinya,#x la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada. 10Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo. 13Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat:#x de segur que a ell el respectaran.” 14Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”#x 15El van treure fora de la vinya i el van matar.#x
»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? 16Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.#x
Els qui escoltaven van exclamar:
– Això mai!#x
17Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:
– Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?#x 18Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.#x
19Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.#x
El tribut al Cèsar
(Mt 22,15-22; Mc 12,13-17)
20Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora#x i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. 21Li van fer aquesta pregunta:
– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. 22Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?#x
23Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24– Ensenyeu-me un denari:#x ¿de qui són la imatge i la inscripció?#x
Ells li respongueren:
– Del Cèsar.
25Jesús els digué:
– Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.#x
26Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.#x
Els saduceus i la resurrecció
(Mt 22,23-33; Mc 12,18-27)
27Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció;#x per això li van plantejar aquesta dificultat:
28– Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casatmor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per do-nar descendència al germà difunt.#x 29Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30També el segon 31i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32Finalment va morir també la dona. 33Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?#x
34Jesús els respongué:
– Els qui viuen en aquest món es casen,#x 35però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir:#x són com els àngels i són fills de Déu.#x
37»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.#x 38Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.#x
39Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
– Mestre, has respost bé.#x
40I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
El Messies, fill de David
(Mt 22,41-46; Mc 12,35-37)
41Aleshores ell els va preguntar:
– Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David?#x 42David mateix diu en el llibre dels Salms:#x
»El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
43 mentre poso els enemics
com a escambell dels teus peus. # x
44»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?#x
Acusacions contra els mestres de la Llei
(Mc 12,38-40)
45Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:
46– Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets.#x 47Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament.#x Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Currently Selected:
Lluc 20: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Lluc 20
20
L’autoritat de Jesús
(Mt 21,23-27; Mc 11,27-33)
1Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple#x i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables#x 2i li preguntaren:
– Digues-nos amb quina autoritat fas tot això.#x Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
3Ell els replicà:
– Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: 4el baptisme de Joan, ¿venia de Déu#x o dels homes?
5Ells discutien i es deien:
– Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”#x 6Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.#x
7Per això van respondre que no ho sabien.
8Llavors Jesús els digué:
– Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.#x
Paràbola dels vinyaters homicides
(Mt 21,33-46; Mc 12,1-12)
9I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
– Un home va plantar una vinya,#x la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada. 10Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo. 13Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat:#x de segur que a ell el respectaran.” 14Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”#x 15El van treure fora de la vinya i el van matar.#x
»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? 16Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.#x
Els qui escoltaven van exclamar:
– Això mai!#x
17Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:
– Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?#x 18Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.#x
19Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.#x
El tribut al Cèsar
(Mt 22,15-22; Mc 12,13-17)
20Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora#x i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. 21Li van fer aquesta pregunta:
– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. 22Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?#x
23Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24– Ensenyeu-me un denari:#x ¿de qui són la imatge i la inscripció?#x
Ells li respongueren:
– Del Cèsar.
25Jesús els digué:
– Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.#x
26Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.#x
Els saduceus i la resurrecció
(Mt 22,23-33; Mc 12,18-27)
27Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció;#x per això li van plantejar aquesta dificultat:
28– Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casatmor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per do-nar descendència al germà difunt.#x 29Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30També el segon 31i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32Finalment va morir també la dona. 33Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?#x
34Jesús els respongué:
– Els qui viuen en aquest món es casen,#x 35però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir:#x són com els àngels i són fills de Déu.#x
37»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.#x 38Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.#x
39Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
– Mestre, has respost bé.#x
40I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
El Messies, fill de David
(Mt 22,41-46; Mc 12,35-37)
41Aleshores ell els va preguntar:
– Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David?#x 42David mateix diu en el llibre dels Salms:#x
»El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
43 mentre poso els enemics
com a escambell dels teus peus. # x
44»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?#x
Acusacions contra els mestres de la Llei
(Mc 12,38-40)
45Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:
46– Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets.#x 47Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament.#x Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso