Lluc 18
18
Paràbola del jutge i la viuda
1Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:#x
2– En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:
»– Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.#x
4»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”#x
6I el Senyor va afegir:
– Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? 8Us asseguro que els farà justícia molt aviat.#x Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?#x
Paràbola del fariseu i el publicà
9Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
10– Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.#x
11»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”#x
13»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.”#x
14»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre;#x perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.#x
Jesús i els infants
(Mt 19,13-15; Mc 10,13-16)
15Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés;#x però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. 16Jesús féu acostar els infants i digué:
– Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.#x 17En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.#x
L’home ric
(Mt 19,16-30; Mc 10,17-30)
18Un home important li va preguntar:
– Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?#x
19Jesús li digué:
– Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 20Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.#x
21Ell va dir:
– Tot això ho he complert des de jove.
22Jesús, en sentir-ho, li digué:
– Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres,#x i tindràs un tresor al cel.#x Després vine i segueix-me.#x
23Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
24Jesús, en veure’l entristit, digué:
– Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 25És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.#x
26Els qui escoltaven van dir:
– Si és així, qui pot salvar-se?
27Ell respongué:
– Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.#x
28Llavors Pere va dir:
– Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.#x
29Jesús els digué:
– En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills,#x 30rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.
Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció
(Mt 20,17-19; Mc 10,32-34)
31Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:
– Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home:#x 32serà posat en mans dels pagans, l’escarniran, l’insultaran, li escopiran, 33l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.#x
34Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.#x
Guarició d’un cec prop de Jericó
(Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)
35Quan Jesús arribava prop de Jericó,#x hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat. 36En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37Li feren saber que passava Jesús de Natzaret. 38Llavors començà a cridar:
– Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!#x
39La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
– Fill de David, tingues pietat de mi!
40Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
41– Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
– Senyor, fes que hi vegi.#x
42Jesús li digué:
– Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.#x
43A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.
Currently Selected:
Lluc 18: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso