LLUC 4
4
Les temptacions del Fill de Déu
(Mt 4,1-11 Mc 1,12-13)
1Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert,
2on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.
3Aleshores el diable li digué: “Si ets Fill de Déu, mana a aquesta pedra que es torni pa.”
4Jesús li va respondre: “Diu l’Escrip-tura: L’home no viu sols de pa.”
5Després se l’endugué amunt; en un instant li féu veure tots els reialmes del món,
6i el diable li digué: “Et puc donar tot aquest poder i tota aquesta glòria, perquè m’ha estat concedit a mi i ho dono a qui jo vull;
7només que et prosternis davant meu, tot serà teu.”
8Jesús li replicà: “Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
9Aleshores el conduí a Jerusalem, el deixà damunt el pinacle del temple i li digué: “Si ets Fill de Déu, llança’t dalt-abaix des d’aquí,
10perquè l’Escriptura diu:
Donarà ordre als seus àngels que et guardin,
11i que et duguin a les palmes de les mans,
a fi que els teus peus no ensopeguin en cap pedra.”
12Però Jesús li replicà: “Diu l’Escrip-tura: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.”
13Quan el diable hagué esgotat totes les temptacions, el va deixar estar espe-rant una altra ocasió.
Jesús rebutjat a Natzaret
(Mt 13,53-58 Mc 6,1-6)
14Aleshores Jesús, amb la força de l’Esperit, va tornar a la Galilea, i la seva fama s’estengué per tota la comarca.
15I ell anava ensenyant per les sinagogues i era exalçat per tothom.
16Anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, anà a la sinagoga, i es va aixecar per fer la lec-tura.
17Li donarem el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18L’Esperit del Senyor és sobre meu,
per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres,
m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius
i als cecs la recuperació de la vista,
a posar en llibertat els oprimits
19i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
20Plegà el volum, el va tornar a l’assistent i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls clavats en ell.
21Aleshores es posà a dir-los: “Avui s’ha fet realitat aquest passatge que acabeu de sentir.”
22Tothom parlava bé d’ell i s’admira-ven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i deien: “¿No és el fill de Josep, aquest?”
23Ell els respongué: “Segurament que em retraureu aquella dita: Metge, cura’t a tu mateix. Fes també aquí, al teu poble, tot allò que diuen que has fet a Cafarnaüm.”
24I afegí: “Us asseguro que no hi ha cap profeta que sigui ben rebut a la prò-pia terra.
25Però també us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel en temps d’Elies, quan el cel restà tancat durant tres anys i mig i sobrevingué una fam espantosa per tot el país,
26però Elies no fou enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó.
27També hi havia molts leprosos a Is-rael en temps del profeta Eliseu, però cap d’ells no fou purificat, sinó el sirià Naaman.”
28En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van indignar,
29i, aixecant-se, el tragueren fora del poble i el dugueren fins a un cingle del turó sobre el qual s’alçava el seu poble, amb el propòsit d’estimbar-lo;
30Jesús, però, passant per entremig d’ells, se’n va anar.
Miracles a Cafarnaüm
(Mt 8,14-17 Mc 1,21-34)
31Llavors baixà a Cafarnaüm, població de la Galilea, i els dissabtes els ensenyava.
32I quedaven admirats de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat.
33A la sinagoga hi havia un home pos-seït per l’esperit d’un dimoni impur, i va cridar amb veu forta:
34“Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut ha des-truir-nos? Sé qui ets tu: el Sant de Déu.”
35Però Jesús el reprengué: “Calla i surt d’ell!” Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal.
36L’estupor es va apoderar de tothom, i es preguntaven entre ells: “Quina me-na de paraula és aquesta que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits im-purs, i surten?”
37I la seva fama s’anà escampant per tots els indrets de la comarca.
38En sortir de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó patia una gran febrada, i li van demanar que l’atengués.
39Ell, inclinat al seu damunt, va incre-par la febre, i la febre la va deixar; tot seguit es va llevar i es posà a servir-los.
40Així que es va pondre el sol, tothom qui tenia malalts de diverses malalties els hi duien, i ell els imposava les mans a cada un i els guaria.
41També, de molts en sortien dimonis cridant i dient-li: “Tu ets el Fill de Déu!” Però ell els renyava i no els deixava par-lar, perquè sabien que ell era el Crist.
42Així que es féu de dia, va sortir i se n’anà en un lloc solitari. La gent que l’anava cercant va arribar fins a ell, i volien retenir-lo perquè no els deixés,
43però ell els digué: “També haig d’a-nunciar la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.”
44I anava predicant per les sinagogues de la Judea.
Currently Selected:
LLUC 4: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya